abans de la nit
Llibre de poemes
miopies
Vídeo dansa
ésser arbre
abans de la nit
Instal·lació
Idea original d'Azucena Momo
Nascuda a Figueres, viu al bosc. Si hagués de tornar a la ciutat escolliria Montreal o Ljubljana.
Ha estudiat Humanitats (UPF) i un Màster en Estudis Teatrals (UAB, IT). És professora, conta-contes i escriu literatura infantil i poesia.
També balla. Des de sempre i de mala manera. Aquesta passió la porta a investigar les possibilitats de la literatura oral quan les paraules es desmembren en cos i veu sobre un espai escènic que les transmuta. S'ha format amb l'escola Cobosmika de Palamós, Seeds Blue (19-20). A la Summer School de P.A.R.T.S, Brussel·les, a tallers amb Roberto Olivan, Mal Pelo - L'Animal a l'esquena, entre d'altres.
La instal·lació audiovisual, corporal i poètica neix de les idees germanes que s'han materialitzat en un llibre de poesies "Miopies" i en un vídeo dansa "Ésser arbre".
Del material d'aquests dos projectes, s'ha volgut aprofundir en la necessitat d'una experiència que vagi més enllà d'una pàgina i d'una pantalla. Per això "Abans de la nit" es planteja com una instal·lació que busca portar-te durant 15 minuts a un lloc proper a tu mateixa. Una atmosfera de bosc, d'instint, de llibertat. Escoltar a cau d'orella paraules que conviden a la introspecció i veure moviments que sentim de ben a prop.
L'espai recrea un BOSC a través del vídeo projectat a les parets de la sala i so ambient que s'escolta pels altaveus. En viu sona el reclam d'un instrument de vent, com si fos un ocell metàl·lic. Les intèrprets comencen l'espectacle: públic, ballarines i músic compartiran una experiència sensorial i envolvent. Es busca apel·lar a l'espectador des de la seva condició de cos sensible que pensa... i reflexiona.
El TEMPS és el bé més preuat. Allò de què ningú disposa. Et demanem que ens donis 15 minuts del teu dia per dilatar el moment present, per relantitzar la respiració i recuperar la temporalitat cíclica del camp, la sensació de comunitat, el treball artesanal.
La relació entre natura i éssers humans ha estat i és controvertida, la llarga història d’intervenció dels humans en els sistemes naturals a través del treball i amb l’evolució de la tecnologia, ha anat variant i cada generació troba la seva forma de relacionar-s’hi. Al segle XXI l’imaginari que desperta la perifèria rural té unes característiques que ens apropen a una intimitat personal per explorar.
L'atmosfera que recreen les paraules amb una poètica de sons i imatges de cossos en moviment, potencien la introspecció i el reconeixement de la pròpia naturalesa, dels esforços tecnològics i d'adaptació que hem fet com a humans per sobreviure en espais a on el temps té una força i densitat diferents, a on els animals responen als instints, a on la tradició i la transmissió oral dels coneixements ens permet afinar-nos al medi que ens envolta i del qual formem part.
Un clam a la literatura oral, als sentits, a la tradició rural, a la dansa.
la recerca
l'espai i el temps
"Abans de la nit" trenca amb la distància d'un espectacle de dansa o d'un recital de poesia. T'apropa a viure l'esdeveniment, a sentir-lo, a olorar-lo.
Abans de la nit és el moment en què la llum comença a ser més tènue. El desenfoc de la mirada. S'activen els sentits, l'oïda funciona com a instint, quin és el so més llunyà que pots escoltar? I el so més proper? El tacte s'escampa per tota la pell, per tot l'espai. Respira les imatges de bosc. Desfes-te dels nusos i deixa't emportar per les experiències sonores, visuals i corporals.
els llenguatges
S’explora el diàleg entre tres llenguatges: audiovisual, poètic i moviment. Les tres disciplines conviuen i enriqueixen la narració que fila les imatges, el so i l’edició de vídeo.
Les imatges són en primeríssims plans, detalls de la interacció del moviment amb la textura del lloc. Així com també moviments associats a les feines que s’hi han realitzat tradicionalment. Les poesies de-construïdes pel moviment serviran de nexe per transportar la mirada d’un espai a un altre.
L'equip
Què hi ha pell endins?
T'escolto respirar en horitzontal.
Closca d'absència maternal,
forat intra-craneal.
Cloc els ulls com la gallina lloca i
pel forat de la cova arrossego els meus dits
per la teva superfície
de carn i
m'enfonso des de dins,
de ple en pous de pigues fosques, sense aigua.
Natura, tu que m'acompanyes
deixa'm que m'agafi a les
teves branques.
Deixa'm natura pujar-te la falda, asseure'm al teu ventre inflat de criatures màgiques.
D'allà a on viuen les fades vull tornar-te,
perquè de tu, jo vinc de casa.
El cor et reconeix mare,
vull tornar a ser arbre.
Iu Gironès (música i vestuari)
Magalí Camps (intèrpret dansa)
Océane Luguern (intèrpret dansa)
Juli Sanjuan (escenografia)
Direcció: Azucena Momo.
Ajudant de direcció: Iu Gironès.
Interpretació: Océane Luguern, Magalí Camps i Aram Pou.
Vestuari: Iu Gironès.
Música i disseny de so: Iu Gironès i Robert.
Càmera: Aleix Hosta, Maria Alzamora i Pep Pérez.
Fotografia: Maria Alzamora i Pep Pérez.
Presents a la instal·lació
Fitxa artística del vídeo-dansa
Abans de la nit ha estat guanyador de l'edició REL 4, ajudes i mentories de suport a la creació artística i cultura digital.